Hi havia una vegada una conilla que vivia amb el seu fillet en un cau en una zona molt seca del planeta. Era tan seca que trobar menjar era tota una aventura. Cada dia, la mare conilla marxava ben aviat del cau deixant al conillet tot sol, i la majoria de vegades no tornava fins ben entrada la tarda, quan finalment aconseguia trobar alguna cosa de menjar.

Hi havia també uns ocellets que cada dia revolotejaven al voltant del seu cau:

Conilla conilla! A l’altra banda del bosc hi ha una terra meravellosa, on el menjar és abundant i els animals viuen molt feliços. Perquè no creues el bosc i vas a viure allà amb el teu conillet?

La conilla rumia que rumiaràs sempre arribava a la mateixa conclusió.

És que a mi em fa molta por creuar el bosc. M’estimo més passar-me tot el dia buscant menjar que creuar un bosc tan perillós.

El conillet sempre que sentia als ocellets pensava que era una llàstima que la seva mare no tingués el coratge de creuar el bosc, estava convençut que si ho feien, podria passar més temps amb ella, i a més ella no estaria tan cansada i podrien jugar tant com volguessin.

Un dia la mare conilla va marxar una mica més aviat que de costum, amb l’esperança de poder arribar així més aviat a casa i tenir més temps per gaudir del seu petitó.

Quan els ocells van passar a saludar, el conillet els va explicar que la seva mare ja era fora, i va aprofitar per fer-los tota mena de preguntes sobre la terra meravellosa que hi havia a l’altre costat del bosc.

És una terra magnífica, hi ha molts animals, segur que faries molts amics de seguida. Els arbres estan plens de fruita i tenim un riu que ens serveix tant per beure com per jugar amb l’aigua i els peixos.

Quan els ocells van marxar el petit conillet es va quedar pensant. Per fi se li va acudir una idea molt bona, o això creia ell.

Aquella nit, mentre la seva mare dormia, el conillet va decidir marxar a l’altra banda del bosc. Agafaria algunes coses per menjar i tornaria abans que despertés la conilla. Així li demostraria que el bosc no és perillós, i a més, aconseguiria passar tot el dia amb la seva mare, que ja no faria falta que sortís a buscar menjar.

Va saltar i saltar i saltar però aquell bosc semblava que no acabava mai.

Aviat va sortir el sol i la mare conilla en veure que el seu petit no estava amb ella es va espantar molt. Va sortir del cau i el va començar a cridar, però el conillet no apareixia per enlloc. Al moment van arribar els dos ocellets que en veure-la tan esverada van voler-la ajudar de seguida.

Segur que ha volgut travessar el bosc! Ahir ens feia moltes preguntes. Potser s’ha perdut! T’ajudarem a trobar-lo conilla.

Van fer dos equips, la mare conilla i un dels ocellets travessarien el bosc en una direcció i mentrestant l’altre ocellet sobrevolaria altres direccions per intentar localitzar-lo.

Al cap d’una bona estona l’ocellet que havia marxat sol va tornar piulant molt excitat.

L’he vist! L’he vist! Seguiu-me!

La mare conilla i els dos ocellets van anar tan de pressa com van poder.

El pobre conillet s’havia enganxat una poteta amb un tronc d’arbre que havia fet caure el vent. La mare conilla va empènyer amb totes les forces el tronc alliberant així al seu petitó.

Que contents estaven tots! Els dos conillets s’abraçaven i es feien petons, mentre els dos ocells feien piruetes al seu voltant.

Mare, no tens por? – va preguntar el conillet.
Por? La por que he tingut de què et pogués passar res m’ha donat tota la força i coratge per arribar fins a tu, i saps per què? Per què t’estimo infinit!
Però mami, si per ajudar-me a mi pots treure tot aquest coratge, perquè no el treies per ajudar-te a tu també? És que no t’estimes? A mi em faria molt content saber que tu també t’estimes, i que no necessites que jo estigui en perill per treure aquesta força i aquest coratge que m’has ensenyat avui. Ets la conilla més valenta del món!
Tens raó fill, tots tenim molta més força i coratge del que pensem, només ens hem de recordar i fer-los servir sempre que els necessitem, no només per ajudar als altres, sinó que també per ajudar-nos a nosaltres mateixos.
Si mami, i si tu estàs feliç, jo també estic feliç perquè m’esquitxes amb la teva alegria!
Vine aquí esquitx – va dir la conilla rient mentre enfilava al seu petit a l’esquena – anem a buscar una nova casa.

I així va ser com els dos conills per fi van travessar el bosc i van poder gaudir d’una vida plena d’alegria, felicitat, bons aliments i moooolts amics.

Una fábula sobre la fuerza y el coraje de Divina Creación

Texto por Cristina Mestres

Ilustraciones por Beatriz Rojas

¿Qué te cuentas?

Estamos deseando leerte. Envíanos un correo electrónico a través de este formulario. ¡Gracias!

Not readable? Change text. captcha txt
0

Start typing and press Enter to search